La tercera de les conferències modernistes dels Pallaresos ha estat un exercici d’enlluernament per a les més de 60 persones reunides aquest dimecres a la sala d’actes del Centre Jujol, un enlluernament protagonitzat per l’originalitat de les formes, l’atreviment de les traces, l’estructura complexa de l’edifici i el desplegament multiartístic d’una obra primerenca de Gaudi, el Palau Güell de Barcelona.

Protagonitzada la xerrada pel seu director, Guillem Mundet, el públic ha pogut gaudir, acompanyat d’un seguit de fotografies, d’un recorregut visual per les diverses plantes de l’edifici del carrer Nou de la Rambla, el primer encàrrec que l’empresari Eusebi Güell, que va ser considerat un dels homes més rics del món, li va fer a Antoni Gaudí i que obriria una llarga i fecundíssima etapa d’explosió creativa de l’arquitecte reusenc.

Gaudí tindria lla llibertat de desplegar el seu immens programa artístic no només en arquitectura sinó en els camps de la ferreria, l’ebenisteria, la ceràmica, el vitralls, el disseny de mobles, el treball en cuir o la pintura, “contractant els millors artesans i artistes del moment”, destacava Mundet.

Per què és important el Palau Güell, es preguntava Mundet: “Pel caràcter pioner de l’obra, perquè aquí s’inicia la col.laboració entre Güell i Gaudí, que duraria 40 anys, i que li va permetre desenvolupar el seu geni, per l’organització intel.ligent que Gaudí fa del Palau i dels seus usos, pel tractament de la llum i la ventilació -seguint els corrents higienistes de l’època-, per usar un llenguatge que suma tradició i innovació i perquè l’edifici no ha patit modificacions”, concloïa. En aquest sentit, es considera l’obra “més autèntica de Gaudí”.

Com a cloenda d’aquest tercer cicle de conferències previ a les III Jornades Modernistes, i com a commemoració del 100 aniversari de la mort de Lluís Domènech i Muntaner, la darrera conferència presentarà una taula de diàleg vers les figures de Domènech i Muntaner i Jujol, mestre i alumne, geni versus geni.