L’església del Sagrat Cor de Vistabella mostra fins al 22 de desembre una extraordinària compil.lació de documents originals i alguns inèdits de Josep Maria Jujol, comissariada pel director de l’Escola Tècncia Superior d’Arquitectura de Reus (URV), Roger Miralles. Divendres a la tarda va ser inaugurada la mostra, que porta per títol ‘L’obra de Jujol a Vistabella‘, amb la presència del director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joaquim Borràs.

Es tracta d’una ocasió única de veure in situ el procés constructiu que va seguir Jujol a partir de dibuixos fets per ell dels diversos elements de l’església i del procés constructiu, més dibuixos inèdits de l’interior de l’església i fotografies de l’època.

“És una exposició que explora com es pensa un edifici i com és percebut. Dos moments, un és l’ofici i l’altre com aquest és vist”, detalla Roger Miralles. “Jujol usa el dibuix per pensar com serà l’edifici en un primer moment, aconsegueix beneir l’estructura l’any 1923 i després va fent intervencions fins l’any 1926, sobretot per dignificar els tres altars”, detalla el comissari.

 

En l’exposició hi ha dos moments on es pot veure aquest procés de construcció de l’edifici, d’una banda una taula de grans dimensions, 2,50 x 2,50 mts, suporta el procés de projecte amb el dibuix de l’arquitecte. Damunt la taula, convivint amb els dibuixos, hi ha alguns elements mòbils que Jujol va anar fent, com la creu de l’altar de l’any 1925 o els canelobres i unes maquetes explicatives del procés fetes per l’ocasió. També es mostren, disseminades per tota l’església, peces mòbils que va dissenyar Jujol, com el pas de Setmana Santa o l’escut de Pius XI. Tres maquetes de gran complexitat fetes per l’alumne d’arquitectura Sadibow Sow Sow il.lustren el pas que va viure l’església de Vistabella.

En aquest sentit, Jujol va rebre l’encàrrec inicial de fer una capella per al cementiri de La Secuita, que es mostra en la primera de les tres maquetes, capella que no es va acabar excutant. Posteriorment, va aixecar uns plànols inicials de l’església de Vistabella, però amb una torre-campanar molt baixa i amb problemes per encabir una planta central en una església de nau central. Finalment, va trobar la solució elevant la torre-campanar fins arribar a una gran alçada, que és l’actual.

 

Els enigmes de Jujol

Jujol és un constant enigma que ofereix solucions originals i imaginatives. Un exemple és aquesta església del Sagrat Cor. Vista des de l’exterior és un edifici de planta quadrada. Quan un entra a l’interior, desapareix el quadrat. L’entrada es fa per un vèrtex lateral, no per un lloc més o menys centrat de la façana principal. Tot això obeeix a un debat històric entre arquitectes i l’església catòlica que resoldrà Jujol a Vistabella: des de fa segles els arquitectes consideren que una església ha de tenir una planta central, quadrada, però l’església catòlica demana que tingui una nau central, és a dir, més allargassada. Essent el Sagrat Cor de Vistabella de planta quadrada, com resolgué l’enigma Jujol de fer una nau allargada si no hi havia més espai? “Fent l’entrada pel vèrtex, un dels quatre costats de l’església, i marcant les capelles laterals com a naus gràcies a uns arcs lobulats que fan de separador”, explica Miralles. L’església és de planta grega.

L’exposició presenta més sorpreses i en format original: un suport informàtic, una tauleta, mostra les imatges de la construcció i de moments de l’edifici abans de l’actual, bàsicament a partir de fotografies fetes per mossèn Joan Llobet Monfà. “En una d’elles, apareix una bastida senzillíssima en una escena que ofereix un toc humà: els paletes hi han pujat un gos”, relata Miralles. Algunes de les fotografies són inèdites i d’altres s’han vist molt poques vegades. En una altra imatge es veu un gup de dones i de nens davant l’església i mirant a la càmera. Sorprèn que no hi ha cap home: “Són a buscar pedres, lluny de Vistabella, per poder bastir l’església”, explica Miralles.

“Hi ha, a més, l’exposició millor que es pot fer del procés de vida d’un edifici que és el seu resultat final a la vista de tot el que visiti l’exposició, el propi edifici”.

L’exposició interior ve acompanyada d’una enterior també d’alta volada: “Volíem mostrar una visió contemporània de l’obra i es va demanar al prestigiós fotògraf holandès Iwan Baan que vingués a fotografiar novament l’església. Quan li vam explicar el projecte, ell, que està molt cotitzat, va acceptar el nostre pressupost, molt més modest, sense dubtar-ho”.

El resultat son 16 fotografies que s’exposen al voltant de l’església, a l’exterior, en vuit punts disseminats pel poble. Les noves imatges, fetes per l’ocasió, es col·loquen a llocs seleccionats del poble per intentar que el visitant vegi l’església amb el paisatge que construeix i que d’aquesta manera el visitant entengui com Jujol construïa el territori on habitava.

 

La passió encomanadissa per Jujol es va desfermar durant la inauguració de la mostra, començant per la que va expressar l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, ajuntament que novament ha fet un sobreesfoç per comptar amb una exposició que és una primícia jujoliana a nivell internacional. No endevades, es basa en la riquíssima documentació de l’Arxiu Jujol, recentment donada al Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, a la seva seu tarragonina. Eudald Roca qualificava de “meravella arquitectònica” l’església, “la joia de la corona” jujoliana, i recordava que durant un any, “aquest poble de 150 habitants ha organitzat un seguit d’actes i d’activitats per difondre una figura de l’art molts cops injustament oculta per altres genis de casa nostra”, en referència a Jujol i Gaudí.

Personatge clau en la mostra ha estat el regidor de Cultura i ‘alcalde pedani’ de Vistabella, Josep Maria Mañé, que s’encarregà de presentar l’acte, al que assistiren força autoritats del territori i alcaldes jujolians.