L’art del vidre en l’obra de Josep Maria Jujol, el polifacètic arquitecte i artista tarragoní, ha centrat la cinquena i darrera conferència del IV Cicle de Conferències Modernistes dels Pallaresos, que han clos aquest dimecres al vespre. Són el preludi de la celebració de les Jornades Modernistes, el cap de semana del 8, 9 i 10 de novembre.
Ha estat Eugenia Díaz de Vivar la ponent. Destacada professional en l’art del vidre, i gestora de projectes de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre, Díaz de Vivar va estar amb Jujol Júnior l’agost de 2023 -el fill de l’arquitecte, traspassat el desembre de 2023-, en el que podria ser la darrera entrevista feta al fill de l’arquitecte. I d’allí en sortí un documental de 34 minuts que aquest dimecres es visionava al Centre Jujol dels Pallaresos.
La conferència ha consistit en un passi comentat de diapositives i l’entrevista-documental posterior. Exposava Díaz de Vivar: “Jujol va ser absolutament innovador, un precursor del surrealisme”.
Com a exemple de l’encara desconeixement que hi ha sobre la seva importància, citava el seu cas. Ella és argentina, va residir sis anys a Barcelona sense conèixer Jujol, malgrat descobrir aleshores el Modernisme. De retorn a Argentina, va fer un curs d’art del vitrall a Buenos Aires i tots els exemples que li mostraven sobre vitrall eren de Barcelona. “Mai havia trobat el nom de Jujol” enlloc, deia, però durant la pandèmia va descubrir-lo: “Era el responsable de moltes obres que jo atribuïa a Gaudí”. I la seva passió es va encomenar.
Citava Díaz de Vivar les obres de Jujol fetes junt amb Gaudí: la Casa Milà, amb xemeneies decorades amb botelles de vidre trencades, o el trencadís del Park Güell, també amb restes de botelles. O casos com els vitralls de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, destruïts durant la guerra civil, però que es van poder recuperar ja que Jujol els havia fet dibuixar als seus alumnes d’arquitectura. O vitralls extraodinaris de la parròquia de Vilanova i la Geltrú, i al nostre territori, els de l’església de Vistabella o de Montferri. En vidre, a la Casa Bofarull dels Pallaresos sobresurt un porró “genial” situat cap per avall a la teulada, al costat d’un plat.
Díaz de Vivar va entrevistar Jujol Júnior a l’Arxiu Jujol dels Pallaresos, que era casa seva. “El que em va cridar l’atenció quan vaig estar allí era que tenia molt clar on aniria l’Arxiu: una part al MNAC, una altra, a Tarragona, i la darrera part no sabia què fer-ne: eren els esbossos dels vitralls, que els tenia guardats com un tresor”.
En el documental, Júnior relata les grans habilitats del seu pare, “arquitecte, artista i escultor”. A començaments de 1900 començà a treballar el vidre i en 1905, a col.laborar amb Gaudí, que “va descobrir en Jujol el gran decorador, ja que Gaudí no ho era gaire”, diu Júnior. Arribaria així l’execució de la façana de la Casa Batlló i de Casa Milà. Jujol va posar la seva firma a les xemeneies del terrat de Casa Milà amb restes de botella, com dient: ‘Aquí sóc jo’. Gaudí mai ho hagués fet”, recordava. Mor Gaudí, Jujol no va seguir treballant en la gran obra, la Sagrada Família perquè “va quedar exclòs de les seves obres”.
Les obres que més el van il.lusionar van ser la Torre de la Creu a Sant Joan Despí, Can Negre, també a Sant Joan Despí, l’església de Vistabella, i el santuari de Montferri, les obres del qual es van aturar amb la guerra civil, i es van recuperar ja mort Jujol. Jujol Júnior citava l’obra del seu pare al Camp de Tarragona, com el Teatre Metropol, “d’una modernitat extraordinària”. I sobre Sant Joan Despí, deia: “És la ciutat més jujoliana de tot el món”, on va realitzar 70 cases i ciutat on va ser arquitecte municipal.
Recordava Júnior que al Park Güell, el revestiment ceràmic és de Jujol, “realitzat amb absoluta llibertat”. I el sostre de la sala hipòstila del mateix parc també és d’ell, on hi col.locats tot tipus de residus, restes de tasses, botelles, … “convertint-ho en una obra d’art, d’una lluminositat extraordinària. Gaudí li donà carta blanca per fer-ho. En decoració, la confiança de Gaudí en Jujol era total”, deia Júnior. “Jujol dóna vida i color a l’obra de Gaudí”.
“Visionari”, el defineix Díaz de Vivar, que reclamava el reconeixement de la seva genialitat, “no només en l’àmbit internacional sinó a casa seva”, concloïa la ponent al vídeo. “És un tresor el que té Tarragona i cal difondre’l”, rematava.
L’acte començà amb la celebració d’un minut de silenci per la tragèdia de València i Albacete. Fou presentat per l’alcalde, Jordi Sans, i l’arquitecte tècnic i president de la Fundació Trencadís, Josep Maria Buqueras. Al seu torn, el pallaresenc Jaume Parés va ser homenatjat pels llargs anys que porta documentant en vídeo les activitats de la vila, com les mateixes Conferències Modernistes.
